L'Ajuntament de Girona ha batejat una plaça de la ciutat amb el nom de l’activista antifeixista i supervivent de camp de concentració nazi de Ravensbrück, Neus Català i Pallejà. El lloc escollit ha estat l’espai central de la nova urbanització del carrer Riu Freser, entre els carrers de Sant Isidre i Santiago, a l’Eixample Sud.

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha inaugurat aquesta tarda l’espai en un acte que ha comptat amb la participació del president de la Fundació Neus Català, Ricard Ribera, i de la biògrafa de l’activista, historiadora i patrona de la Fundació, Elisenda Belenguer Mercadé, entre altres regidors i regidores de l’Ajuntament.

“Neus Català representa la generació que va viure el pitjor i el millor del segle XX. Testimoni de l’horror dels camps, ens ha llegat una memòria amb perspectiva de dona i alhora ens ha donat l’exemple de que en els temps més foscos és necessari mantenir el compromís polític per la llibertat, la igualtat i la pau.Girona fa honor avui aquesta memòria inaugurant la plaça de Neus Català. Per la causa de les dones, de l’antifeixisme i de la justícia social”, ha subratllat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

Nascuda el 6 d’octubre de 1915 a Els Guiamets, Neus Català i Pallejà es va diplomar en Infermeria i va ser membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. L’any 1939, amb l’avançament de les tropes franquistes, es va exiliar cap a França i va creuar la frontera amb 180 nens, orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt, que estaven al seu càrrec. L’any 1944 va ser deportada a Ravensbrück on va ser obligada a treballar a la indústria de l’armament fins que va ser alliberada. Neus Català va tornar a França on va continuar la seva lluita clandestina contra el franquisme fins a la mort del dictador i des d’on l’any 1948 va cofundar el Comitè Internacional de Ravensbrück, i fins el 2009 com a representant de les deportades espanyoles. Amb la seva tornada a Catalunya, va impulsar la creació de l’Amical de Ravensbrück de I’Estat espanyol.

Neus Català fou una militant incansable i modèlica tota la seva vida. Per aquest fet rebé multitud de reconeixements, com la Creu de Guerra amb Palmes i la Creu de la França lliure, condecoracions a l’heroisme en el combat contra l’ocupació nazi; la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya; la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona i, també, el premi de Catalana de l’Any 2006.