El proper dissabte 25 d’octubre a les 12 h al Bòlit La Rambla tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Dona Vida Llibertat: evolució d'una revolució», un projecte de Tere Recarens amb la curadoria d’Anahita Nassir i Carles Guerra. L’acte continuarà pels espais del Bòlit Sant Nicolau i Bòlit Pou Rodó on es desplega la mostra, que és la primera de la programació d’Oriol Fontdevila des que va assumir la direcció del Bòlit el passat mes de juny.

Tere Recarens es defineix com una artista que duu a terme propostes interactives, tot i que la tecnologia que més la caracteritza és aquella que se’n deriva dels encontres amb persones, que generen coneixences, emocions i lligams que ella trasllada amb dibuixos, paraules, fotografies, vídeos i instal·lacions.

La seva és una trajectòria plena de projectes vinculats a països com Mali, Kurdistan o l’Iran amb els quals estableix un vincle que va més enllà del mer desplaçament físic i es converteix en material biogràfic, emocional i relacional, que després trasllada a les seves obres.

L’activisme de Recarens es filtra a través de l’humor i la diversió i es concreta en un sentit de la responsabilitat més aviat lúdic, però no menys informat o compromès i que ella anomena la Terevolució.

Des de 2014 Recarens s’ha centrat en l’Iran on, com ella mateixa diu, “el que demanen les dones no és diferent del que esperen tots els altres iranians”. El règim teocràtic d’aquell país ignora una sèrie de drets bàsics i fonamentals, de manera que les reivindicacions feministes allí han esdevingut l’eix de la defensa de la democràcia.

«Dona Vida Llibertat: evolució d’una revolució» –en referència al moviment gestat arran de l’assassinat de la jove Jina Mahsa Amini a mans de la policia de la moral– reuneix una sèrie de catifes juntament amb els dibuixos preparatoris, vídeos enregistrats als carrers de Teheran, objectes que remeten a la cultura material del món persa, activacions programades en col·laboració amb la ciutadania i un nombre considerable de fotografies que documenten manifestacions celebrades a Catalunya exigint un canvi en les polítiques de l’Iran.

Les catifes de Recarens s’entenen com la possibilitat de participar en una esfera pública global creada per un tipus de ciutadania que s’exerceix mitjançant organitzacions no governamentals, en l’espai de la comunicació i de les plataformes socials. L’àmbit de les pràctiques culturals ha estat un d’aquells territoris propicis per exercir aquesta ciutadania del nou ordre global i amb una agenda pròpia que insisteix en drets universals i transversals però que, no obstant, s’inspira en conflictes locals.

Avui l’Iran és l’emblema d’una crisi que mobilitza una opinió pública global. Després de la revolució islàmica de l’any 1979, l’Iran segueix governat per una minoria clerical i militar que està decidida a empresonar, reprimir, violar i assassinar per tal de garantir la seva continuïtat. A banda de la corrupció institucionalitzada, la fuga de cervells i les sancions internacionals que han empobrit la població, la dona s’ha convertit en l’objectiu de la repressió que mantenen els governs de caire teocràtic a l’Iran. En aquest context s’emmarquen les protestes iniciades arran de la mort de Jina Mahsa Amini el 16 de setembre de 2022.

Des d’aleshores, l’oposició al règim iranià s’ha articulat entorn a les reivindicacions de les dones, que ara esdevenen símbol de resiliència i coratge.