a càrrec de Rafael Esteve
La Cantata del cafè ens mostra un J. S. Bach distès, al qual potser no estem acostumats, però que tanmateix existeix i no és incompatible amb l'erudició i mística complexitat de moltes de les seves obres més conegudes. Només cal que pensem en les seves cantates luteranes o en les passions... Però al seu costat també tenim el Bach de les cantates profanes, plenes igualment d'una intel·ligència musical a la qual hi podem sumar no només un delicat toc d'humor, i fins i tot una subtil crònica social.
a càrrec de Rafael Esteve