De Txús Sartorio
Reflexió sobre l’exposició. He agafat de nou la càmera, el trespeus, els focus, i he sentit un immens plaer. Mesos després de pensar i descartar possibles propostes per mostrar, m’he decidit a fer fotos d’estudi. M’he tret les teranyines i he bufat la pols de la meva memòria i m’he deixat portar per les formes que m’atreuen i que per això formen habitualment part del meu entorn. Ha estat fàcil triar-les, perquè ja m’agraden i estan sempre amb mi. De mica en mica n’he anat afegint de més complexes. Per a mi, jugar amb la llum és un privilegi après. Les formes amb els fotons prenen vida i de mica en mica neix la imatge, senzilla com vosaltres la veieu i llavors l'abstracció apareix en el seu precís moment donant pas al poema visual. La tria d’aquesta imatge és essencial, ja que serà ampliada, però és clara entre moltes vàries, ja que ella només és una, la triada, la que dona “La vivacitat de la forma”. (Txús Sartorio)
De Txús Sartorio