Girona vol que la plaça Poeta Marquina recuperi el nom històric de plaça del Carril per motius de memòria històrica
Eduardo Marquina va tenir un paper destacat en l’exaltació del Falangisme i es va convertir en un personatge clau en la propaganda Franquista acabada la Guerra Civil. La plaça s’anomena “del Carril” des de l’arribada del ferrocarril a la ciutat l’any 1862. Al setembre es faran dues sessions informatives i una votació veïnal per explicar la proposta.
L'Ajuntament de Girona vol substituir l'actual denominació de plaça Poeta Marquina per plaça del Carril, el seu nom històric, en el marc d'una actuació de recuperació de la memòria democràtica i revisió de la toponímia amb origen en el règim franquista.
L'Ajuntament considera que és el moment de revertir aquella decisió i restituir el nom original que el lloc ja tenia des de 1862, arran de l'arribada del ferrocarril a la ciutat. Oficialitzat l'any 1870 com a plaça del Carril, aquest topònim va estar profundament arrelat durant dècades i conserva encara avui un fort valor simbòlic i històric per a la ciutat. En períodes breus de temps la plaça també ha portat el nom de plaça Wilson (1921), plaça Francesc Macià (1934-1936) i plaça d'Avel·lí Loriente (1936-1940). El Franquisme també va restituir el nom de plaça del Carril de 1940 a 1943, data en que es va incorporar al nomenclàtor el nom d'Eduardo Marquina.
Al setembre es faran dues sessions informatives amb els veïns de la plaça que culminaran amb una votació. Si s'aprova el canvi al nomenclàtor, posteriorment anirà a ple.
El nom plaça del Poeta Marquina va ser imposat l'any 1943 pel règim franquista en honor al poeta Eduardo Marquina (Barcelona, 1879-Nova York, 1946). Marquina va ser un poeta compromès amb el bàndol franquista durant la Guerra Civil i durant la dictadura. D'entre les seves obres hi destaca el Soneto a José Antonio (1939) on glorificava el líder falangista com a màrtir, entre d'altres peces d'exaltació del règim. També destaca el seu càrrec com a president de la Comisión Depuradora de los Socios y Administrados de la SGAE (1941), òrgan encarregat de purgar els autors i editors no afins al règim.
Més enllà del paper de Marquina en la legitimació del Franquisme, un altre element que mou l'Ajuntament de Girona a impulsar el canvi és la nul·la relació del poeta amb la ciutat. Precisament, un dels pocs documents que es conserven de la relació de Marquina amb Girona és una carta a Prudenci Bertrana on en qualitat de president de la Comisión Depuradora envia un ultimàtum a l'escriptor gironí exigint que signi una "presentación jurada y avales de afección al Glorioso Movimiento Nacional".
L'Ajuntament emmarca aquest canvi de nomenclàtor en la voluntat de recuperar la memòria històrica seguint altres actuacions en aquest sentit com la retirada de la simbologia Franquista al cementiri municipal o a l'espai públic de la ciutat.