L’Ajuntament de Girona rep la donació del fons de Just Manuel Casero

15/11/2022 12:56 H

L’Ajuntament de Girona rep la donació del fons de Just Manuel Casero

Està format principalment de documentació textual vinculada a la seva activitat com a escriptor i periodista, a més de documents personals relacionats amb la política i l’associacionisme.

Imatge del Fons

L’Ajuntament de Girona ha rebut la donació del fons del periodista, escriptor i polític Just Manuel Casero i Madrid. Aquest matí, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el cap del Servei de Gestió Documental, d'Arxiu i Publicacions de l'Ajuntament de Girona, Joan Boadas, i la donant del fons i vídua de Casero, Maria Mercè Gumbau, han presentat el contingut de la documentació en roda de premsa. 

“Avui rebem un fons important, que servirà per conèixer millor una trajectòria vital curta però intensa, en el context de la Girona dels canvis de la transició. Just Manuel Casero va ser un activista polièdric, que va ser pressent en molts àmbits diferents com el social, el veïnal i el periodístic, amb l’objectiu sempre de transformar i millorar la societat. El fons estarà en bones mans gràcies a la tasca de l'Arxiu, i serà consultable des de qualsevol punt del món”, ha destacat l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

El fons s’organitza en 10 capses d’arxiu, 4 capses de diari i dues carpetes de gran format. Principalment, està format de documentació textual i hemerogràfica vinculada a l’activitat de Casero com a escriptor i periodista, a més de documents personals relacionats amb la seva activitat política, de participació en associacions i com a professional en el món del lleure. Entre aquesta documentació s’hi troben llibretes i dietaris, escrits poètics o textos d’opinió. També hi ha algunes fotografies, exemplars de publicacions periòdiques on va col·laborar, i sis llibres, tot plegat datat entre 1958 i 1999, amb l’excepció de dos llibres sobre Just Manuel Casero dels anys 2001 i 2008. 

A banda, el fons inclou diversa documentació pòstuma recollida per Maria Mercè Gumbau. Concretament, s’hi troben escrits i notes de condolença per la mort de Just Manuel Casero, retalls de premsa que fan esment a la seva figura i les galerades i documents de treball de Jaume Guillamet per a l’elaboració de la seva biografia.

El periodista, escriptor i polític Just Manuel Casero i Madrid (1946 – 1981), fill d’una família d’origen extremeny emigrada a Portugal, va néixer el 5 de juny de 1946 a Abrantes (Portugal), on el seu pare feia de masover. L’any 1950 la família es va traslladar a Figueres, on vivia un oncle de Just M. Casero. Entre l’any 1957 i 1966 va estudiar Humanitats i Filosofia al Seminari de Girona. Posteriorment, va iniciar la seva carrera periodística a Figueres, escrivint a la revista Vida Parroquial i a treballar com a locutor de Ràdio Popular de Figueres. També hi va fundar, amb altres amics, L’Esplai del Casino Menestral i va ser animador del barri del Bon Pastor.

El 1969 es va traslladar a Girona, on va combinar diverses feines al Servei de Colònies de Vacances de Bisbat de Girona, a l’empresa DECSA de Pont Major i també com a administratiu. Paral·lelament, va col·laborar en la formació del TEI (grup Teatre Independent de Banyoles), va començar diverses col·laboracions periodístiques a Tele/eXpres, Serra d’Or i Oriflama i va entrar com a col·laborador a la revista Presència. A principi dels anys setanta també va exercir, puntualment, com a corresponsal del diari El Poble Andorrà. L’any 1971 va participar en la redacció del llibre Girona grisa i negra, juntament amb Narcís-Jordi Aragó, Jaume Guillamet i Pius Pujades, que es va publicar el 1972.

El 1971 es va casar amb Maria Mercè Gumbau. Aquell mateix any, juntament amb altres famílies, van fundar l’Associació de Pares de la Guarderia Natzaret. Resident a Pont Major, Casero va ser col·laborador actiu i, més tard, president, de l’associació de veïns del barri. L’any 1975 va entrar a Convergència Socialista de Catalunya i va participar en la creació de l’Assemblea de Catalunya a les Comarques Gironines. El 8 de febrer de 1976, en una manifestació a Barcelona, va ser ferit per una pilota de goma disparada per la policia i va perdre el 90 per cent de la visió a l’ull esquerre.

Entre 1976 i 1977 va prendre part en el congres fundacional del Partit Socialista de Catalunya-Congrés, va formar part de la seva executiva a Girona i va participar en la campanya de les eleccions generals del juny de 1977. A més, va ser nomenat gerent del Servei de Documentació Socialista, on va treballar especialment l’àmbit sanitari. L’any 1978 va intervenir en la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC- PSOE) i va ser responsable de la seva executiva a les comarques gironines. Un any després, el 1979, va formar part de la candidatura socialista a les eleccions municipals de Girona i va sortir escollit regidor a més de ser nomenat president del Consell Municipal de Sarrià de Ter. També va ser designat com a portaveu socialista a la Diputació de Girona, on va presidir la comissió de Sanitat i Serveis Socials i des d’on, com a responsable de l’Hospital de Santa Caterina i del Psiquiàtric de Salt va participar en projectes de reforma i reestructuració d’aquests centres.

El 1978 va esdevenir gerent del Punt Diari, del qual va ser un dels fundadors i en va editar el número de promoció. A partir de 1979, quan es va començar a publicar periòdicament, es va convertir en col·laborador assidu del diari a través de la secció “Apunts”, on signava com l’apuntador, i de la columna “Quiosc”, diària des de 1980. A finals d’aquell mateix any 1980 li va ser diagnosticat un càncer i va ser intervingut quirúrgicament. La malaltia, però, es trobava en una fase molt avançada i Just Manuel Casero va morir a Girona el 31 de gener de 1981.

Des de llavors, la seva vinculació amb la ciutat de Girona es manté en alguns elements i equipaments públics, com en el nom de la biblioteca Just Manuel Casero, ubicada al barri de Pont Major. “La petjada que Casero ha deixat a la ciutat és notable i a Girona li reconeixem públicament. Quan la gent vegi el seu nom en un carrer o a la biblioteca del Pont Major i es pregunti qui és, s’adonarà que era un activista i que, en la seva mesura, va poder millorar la societat que l’envoltava”, ha afegit Madrenas.  

El fons s’ha ingressat a l’Arxiu Municipal, on es conservarà i es durà a terme un treball de catalogació i digitalització del material analògic amb l’objectiu de posar-lo a disposició de la ciutadania i el públic en general. 

Dossier de premsa