El proper divendres 21 de febrer a les 19 h al Bòlit_LaRambla i, a continuació, al Bòlit_StNicolau, tindrà lloc la inauguració de l’exposició «Brutal/Feral. Arquitectures de supervivència». L’acte comptarà amb la presència de Quim Ayats, regidor de Cultura i Jordi Camps, diputat de Cultura, així com dels artistes i comissaris. L'exposició es podrà visitar del 21 de febrer al 18 de maig.

Aquesta exposició, que tanca el cicle De rerum natura, està dedicada a dos imaginaris en aparent confrontació, el de l’arquitectura brutalista i el de les ciutats ferals, ciutats bosc o ciutats assilvestrades. I ho fa a través dels treballs de Marcel·lí Antúnez, Marta Bisbal Torres, Albert Coma, ISSA (Island School of Social Autonomy), Laura Lio, Dani Montlleó i Txema Salvans.

La mostra, recull l’esperit dels seixanta i la diatriba entre el brutalisme (una arquitectura i un model de ciutat basat en la propietat privada, la seguretat i la clara distinció entre l’espai públic i l’espai privat –les noves torres i castells personals-) i l’arquitectura ecosistèmica, porosa, vegetal, on la distinció entre el dins i el fora, l’espai públic i el privat, no és tan clara.

Per Brutal, o per Brutalisme, es comprenen diverses tipologies arquitectòniques, inspirades en el racionalisme dels anys vint i trenta però hipertrofiades per les necessitats de la postguerra, primer en els suburbis anglesos, i després en la resta del món. Particularment aclaparador i deshumanitzat sembla el brutalisme als països de l'Est, potser per això s’han convertit en espais de culte, tal com veiem en moltes publicacions. Aquesta estètica, absent d'ornaments, monumental, modular i sovint inspirada en fortificacions militars, del castell al búnquer, diversifica el seu ús convertint-se en seu d’edificis públics, de barriades de treballadors o habitatges de luxe a parts iguals.

Feral és com s’anomenen els animals domèstics que, en ser abandonats, tornen a una naturalesa que els és estranya i hospitalària alhora. Gossos deixats en els marges de la ciutat, colònies de gats, micos a l'índia adaptats a l'urbs com un “nou bosc”, etc. En la nostra accepció, Feral es refereix a paisatges com el de Prypiat (Txernòbil) que han vist l'urbs “recuperada” per la naturalesa, en un paradoxal miratge de ciutat possible. Els boscos verticals de Stefano Boeri o els projectes de ciutat-bosc a Singapur són només alguns exemples d'aquesta arquitectura a la recerca d'una nova comunió amb la naturalesa que transcendeixi tres segles de jardins i parcs zoològics incapaços ja de satisfer la nostra necessitat d'un contracte sostenible entre la civilització i la naturalesa.

Aquestes referències són claus en un moment en què degut a l’emergència climàtica es qüestiona la petjada de carboni, la relació entre els ecosistemes humans i animals i vegetals, es repensa quina arquitectura han de tenir les ciutats per ser més habitables des del punt de vista de la salut integral.

La crisi ecològica i multifactorial actual ha tornat a posar aquest debat sobre la taula i l’exposició vol obrir preguntes sobre quins models de ciutats volem i quins són els imaginaris associats a aquestes dues perspectives.

«Brutal/Feral. Arquitectures de supervivència» proposa evocar aquest escenari, aquests imaginaris a partir del treball de diversos artistes contemporanis en dos dels espais expositius del Bòlit, així com a l’espai públic.