En el marc de l'estudi sobre l'ús social del català a Girona que impulsen l'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona (UdG), aquesta setmana començaran les entrevistes domiciliàries a veïns i veïnes de la ciutat per conèixer les seves actituds lingüístiques. Aquest treball de camp, que durarà tres setmanes, es portarà a terme a tots els barris i ha de servir per definir futures actuacions de foment de la llengua catalana.

En total es faran 500 enquestes domiciliàries a diferents perfils sociodemogràfics de parlants. Les persones s'han escollit aleatòriament, de diferents sexes, edat i nacionalitat, tenint en compte el pes percentual d'aquestes característiques sociodemogràfiques sobre la població total. D'acord amb el criteri poblacional de cada àrea i barri de la ciutat, es dividiran de la següent manera: 180 a Eixample Nord i Sud; 90 a Santa Eugènia; 52 a la zona sud; 50 a la zona oest; 45 a la zona est; 39 a la zona centre; 30 a la zona nord; 12 a Montjuïc, i 2 a Mas Xirgu. Les entrevistes les portarà a terme l'empresa Vox Populi Recerca, especialitzada en investigació social i lingüística.  

Es tracta d'un qüestionari absolutament anònim i confidencial, en què les dades recollides seran tractades de manera agregada i no individualment. No es demanaran dades personals ni bancàries, com tampoc accedir a l'interior de l'habitatge.   

En el moment de l'entrevista, s'entregarà una carta a les persones participants, firmada per la tinenta d'alcaldia i regidora de Llengua Catalana de l'Ajuntament, Núria Riquelme, en la qual es demana la col·laboració ciutadana i s'aporta informació d'interès com el telèfon d'informació ciutadana municipal. 

"Conèixer les actituds lingüístiques de la ciutadania és clau per poder dissenyar polítiques útils, properes i adaptades a la realitat de cada barri. Les dades ens ajudaran a saber on cal actuar i de quina manera podem reforçar la presència social del català", ha subratllat la tinenta d'alcaldia i regidora de Llengua Catalana de l'Ajuntament de Girona, Núria Riquelme Zurita.

Objectiu: tenir una diagnosi de la realitat actualitzada

Aquest treball forma part del conveni de col·laboració que van signar el mes de maig passat l'Ajuntament i la UdG per analitzar i quantificar l'ús del català a la ciutat.  L'objectiu és poder comptar amb una diagnosi que permeti promoure la llengua catalana amb mesures concretes en aquells àmbits en què es detecti una deficiència.

A més de les entrevistes, dins de l'estudi es programaran grups de discussió amb entitats del municipi i personal de l'Ajuntament per identificar les principals accions que duen a terme i que tenen a veure amb els usos lingüístics dels gironins i gironines.

Amb els resultats obtinguts, el grup de recerca Llengües, Gramàtica i Discurs (LGD) i el Gabinet d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració (GALI) del Departament de Filologia i Comunicació de UdG elaboraran un informe que permeti al consistori conèixer la realitat sociolingüística actual i disposar de dades que permetin orientar futures actuacions de foment del català a la ciutat.

Gràcies a aquest estudi es comptarà amb dades actualitzades sobre l'ús de la llengua catalana en l'àmbit específic de la ciutat de Girona, ja que actualment només hi ha estudis sobre àmbits territorials més grans. Tenir dades concretes del municipi permetrà conèixer la situació lingüística de la ciutat i, posteriorment, definir i concretar accions de política lingüística.