L'arquitectura industrial de Rafael Masó fins ara no havia rebut l'atenció que es mereix. Tot i que Masó no és conegut principalment per la seva arquitectura industrial, aquesta va ser una part significativa de la seva trajectòria professional, des que va obtenir el títol d'arquitecte l'any 1906 fins poc abans de morir, el 1935.
Aquesta visió de conjunt permet redescobrir obres icòniques, com la Farinera Teixidor, i donar a conèixer projectes fins ara inèdits o poc coneguts. D'una banda, mostra l'evolució formal de Masó des del Noucentisme fins al Moviment Modern. De l'altra, també revela qui van ser els seus clients, els industrials que li van confiar les seves fàbriques i magatzems.
Més enllà de l'arquitectura, aquest recorregut ens parla de la Girona d'una època de transformació i creixement, marcada per la industrialització i els canvis urbans i socials que van impulsar l'entrada de la ciutat al segle XX i a la modernitat. Un procés que va transcórrer al llarg de períodes com el de la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República.
Els plànols i dibuixos de Rafael Masó que s'exposen són reproduccions dels originals que es conserven a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Girona. Imatges cedides per la Fundació Rafael Masó i Úrsula Llibres. Fotos i retoc digital de Jordi Puig.
Comissariat: Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó
Aquesta exposició es va poder veure a la Casa Masó de Girona, seu de la Fundació Rafael Masó, d'abril a setembre de 2025. L'adaptació al Centre Cívic Pont Major ha anat a càrrec de Mila Gómez Raddi, de l'Àrea de Serveis a les Persones i Convivència de l'Ajuntament de Girona, amb la col·laboració d'Anna Otero, tècnica de la Fundació Rafael Masó.
Agraïments: Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Girona, CRDI - Arxiu Municipal de Girona, i Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic, Barcelona.