L’educació d’adults, diu la UNESCO, s’ha d’entendre com un projecte d’emancipació de les persones. Ara fa 50 anys, a les Pedreres de Girona i a Salt, es va posar la llavor de l’actual xarxa d’escoles d’adults de les comarques de Girona. Per tal de commemorar-ho, el Nucli Paulo Freire de la UdG ha preparat l’exposició "Educació d’Adults: teixint complicitats" que, a més de fer una mica d’història, fa un èmfasi especial en la necessària alfabetització política i en els reptes de futur de l’educació al llarg de la vida. Perquè l’educació de persones adultes no només ha de garantir una alfabetització lletrada universal, sinó també l’accés als mitjans digitals, a la cultura científica, tecnològica i humanística, i a una informació veraç.
L’ exposició té nom:“L’educació de persones adultes: Teixint com-plicitats”, i aplega diverses fites al llarg d’aquests cinquanta anys des de la perspectiva d’una lluita col·lectiva, dura, continuada, singular i irrepetible, que l’ha omplert de sentit. En un món globalitzat, com¬plex, incert i eteri, millorar les nostres capacitats a l’hora de fer una alliberadora lectura del món és una tasca educativa essencial i neces-sària.
L’exposició no pretén fer una diagnosi, ni un estudi universitari, sinó una ullada històrica de la pràctica educativa que ha marcat una lluita, un compromís i una passió pel treball a l’Educació de Persones Adultes (EPA). És un recorregut temàtic-ideològic que, després de gairebé cinquanta anys, malgrat que els temps són tan diferents en els intersticis socials, pensem que els valors i les pulsions que van ser vàlides aleshores encara ho segueixen essent avui.