A càrrec de Jordi Garcia
En un escenari travessat per la línia discontínua d’una carretera, que dibuixa una frontera física i simbòlica alhora, la protagonista prova de travessar-la per a enfrontar-se als monstres que l’han duta fins aquí. Avui, després d’anys silenciada, començarà a parlar, i aleshores res ni ningú la podrà aturar. En aquest monòleg la paraula s’erigeix en una arma contra la foscor i el silenci, contra l’opressió. A partir d’aquesta nit no podran negar la seva història.