Antonín Dvořák va composar la més cèlebre de les seves onze òperes quan estava en el capdemunt de la seva popularitat, vuit anys després de la composició de la seva cèlebre Simfonia del Nou Món.
Obra capdal del romanticisme tardà, a partir de tradicions recollides en contes populars, ens proposa una interessant mostra de les negatives conseqüències de deixar de ser qui hom és, encara que sigui per amor.