Conferència
Fa 130 anys, el 1895, es produeixen dos esdeveniments històrics fonamentals: l’origen del cinema i el naixement de la psicoanàlisi. El 28 de desembre de 1895, és la data mítica de la invenció del cinema: Al París de la Belle Èpoque els germans Lumière projecten una mostra de les seves pel·lícules en el Salon Indien du Grand Café. D’altra banda, a la Viena de fin de sècle es publica l’obra inaugural de la psicoanàlisi, “Estudis sobre la histèria”, escrita per S. Freud en col·laboració amb el seu amic J. Breuer. Els germans Lumière guanyen la carrera per la invenció del cinema i la psicoanàlisi comença.
El pare de la psicoanàlisi sempre va pensar que el cinema no era el mitjà més adequat per donar a conèixer la clínica psicoanalítica. Però la fàbrica de somnis és un dispositiu que ens apropa al que Freud va denominar l’altra escena, l’inconscient.
El cinema és una figura crucial de la modernitat que mostra una realitat que és un semblant de l’allò real. La psicoanàlisi és una disciplina singular que dona a conèixer l’origen dels èxits i desastres del subjecte-de-l’inconscient.
Amb la invenció del cinema i el descobriment de l’inconscient freudià tot va canviar per sempre.
Aquesta conferència es proposa fer un recorregut pel context històric i social de l’origen del cinema i la psicoanàlisi, la relació entre cinema i psicoanàlisi i les aportacions del psicoanalista J. Lacan a l’anàlisi fílmic.